Cal, per tant, un creixement sostenible que: satisfaci
la demanda energética, permeti el progrés continuat de la humanitat, impedeixi
un augment desmesurat del consum d'energia, minimitzi l'impacte ambiental i eviti
l'exhauriment de les reserves d'energia, com el petroli.
dimarts, 15 de maig del 2012
12. Estalvi energètic
11. La biomassa
- Residus
agrícoles: Purins, restes dels conreus i de neteges del camp.
- Residus
forestals: Podes d'arbres, neteges del bosc, etc.
· - Cultius
energètics: Conreus de plantes de creixement ràpid destinades exclusivament a
l'obtenció d'energia.
· - RSU:
RSU són les sigles de residus sòlids urbans, és a dir, els RSU són les
deixalles domèstiques.
La biomassa es pot convertir en energia mitjançant les
tècniques d'aprofitament següents:
·
Processos físics: Per poder
utilitzar la biomassa directament com a combustible o com a matèria primera per
a processos posteriors, cal fer uns tractaments físics previs, com ara l'homogeneïtzació o la densificació.
· Processos termoquímics: Els
processos termoquímics són els que sotmeten la biomassa a diverses
transformacions en determinades condicions de pressió i temperatura,
per obtenir combustibles sòlids, líquids i gasosos.
· Processos bioquímics: Els
processos bioquímics són aquells en què la biomassa se sotmet a processos
de fermentació, mitjançant
l'activitat de microorganismes, a fi d'obtenir biogàs i bioalcohol,
que poden ser usats com a combustible.
10. Energia mareomotriu
Els mars i els oceans constitueixen un recurs energètic
inesgotable. A causa de l'atracció gravitatòria del Sol i la Lluna, grans
masses d'aigua dels mars i oceans pugen i baixen el seu nivell amb regularitat
i originen el fenomen de les marees.
La primera central mareomotriu del
món, que continua sent la més gran, es troba a Saint Malo (França), a l'estuari
del riu Rance, i es va posar en funcionament l'any 1966.
La font d'energia que aprofita el moviment d'un gran flux
d'aigua durant les marees es coneix amb el nom d'energia mareomotriu.
Els grans inconvenients de les instal·lacions
mareomotrius són:
- L'impacte que puguin tenir en la flora i la fauna
marines.
- Són escasses i estan poc desenvolupades.
- La seva instal·lació representa una gran despesa
econòmica.
- El funcionament de la font d'energia utilitzada és
discontinu.
- La màxima producció d'electricitat es genera durant
la nit, que és quan el consum energètic és mínim.
9. Energia geotèrmica
L'energia
geotèrmica és la que prové de l'energia de l'interior de la Terra i que es
manifesta en forma de calor.
La Terra és una font d'energia que irradia calor de
manera contínua cap a l'atmosfera, atès que el seu nucli és format per roques
foses a altes temperatures.
Des de temps remots es coneix aquesta calor interna del
nostre planeta, la qual es manifesta en fenòmens com ara erupcions volcàniques,
guèisers, aigües termals, o en l'increment de temperatura que s'observa en
perforacions realitzades en mines i pous.
Aquesta font d'energia s'utilitza, fonamentalment,
aprofitant la calor de les aigües subterrànies mitjançant bescanviadors de
calor.
L'aprofitament geotèrmic com a recurs energètic està molt
estès en països del nord d'Europa, on les fonts de calor subterrànies són més
nombroses.
Catalunya i l'Estat espanyol són unes de les zones
europees amb més perspectives geotèrmiques. No obstant això, els aprofitaments
actuals, tots a baixa temperatura, són molt escassos.
A les centrals geotèrmiques, aquesta energia es fa servir
com a font primària per produir electricitat. La primera central geotèrmica es
va construir a Lardarello (Itàlia), l'any 1913. La central més gran del món és
a Geisers (Califòrnia, EUA), amb una potència instal·lada que s'apropa als
2 000 MW.8. Energia eòlica
L’energia eòlica es basa en l’aprofitament del moviment i
la força del vent per realitzar un treball o per generar electricitat.
En podem distingir, bàsicament, dos tipus:
Els aeromotors que són màquines lentes, actualment gairebé en desús, caracteritzades per un rotor format
de nombroses pales, normalment entre 12 i 24.Proporcionen poca potència i s'utilitzen
sobretot per al bombejament d'aigua
dels pous.
Els aerogeneradors són màquines ràpides d'eix
horitzontal, de perfil semblant a les hèlixs d'un avió, el rotor de les quals
es caracteritza per tenir poques pales.
S'utilitzen per produir electricitat, acoblant un
generador elèctric al rotor. Poden subministrar potències elevades.
Les instal·lacions eòliques productores d'energia
elèctrica, igual que les solars fotovoltaiques, poden connectar-se a la xarxa
elèctrica o bé funcionar de manera aïllada.Les instal·lacions aïllades, no
connectades a la xarxa elèctrica, s'utilitzen per a aplicacions com ara
electrificacions rurals, aplicacions agrícoles, senyalització, repetidors de
comunicacions, bombejament d'aigua, etc.7. Energia solar fotovoltaica
Un altre sistema d'aprofitament de
l'energia solar és la conversió fotovoltaica.
La conversió fotovoltaica consisteix
a transformar directament la radiació lluminosa del Sol en energia elèctrica.
Per dur a terme aquesta conversió es fan servir unes cèl·lules solars o
fotovoltaiques.
Les cèl·lules fotovoltaiques són el
principal component d'una instal·lació solar fotovoltaica i estan constituïdes
per una làmina de material semiconductor, normalment de silici, que té la
propietat de produir electricitat quan hi incideix la llum.
A més de les cèl·lules
fotovoltaiques, formen part d'una instal·lació solar fotovoltaica, com a
components habituals, els elements següents:
·
Bateria o acumulador. Es fa servir en instal·lacions
autònomes no connectades a la xarxa elèctrica per emmagatzemar energia
elèctrica.
·
Inversor. Transforma el corrent continu generat per la
instal·lació solar fotovoltaica en corrent altern, per així poder utilitzar
aparells de consum més habituals, de 230 V en corrent altern, o bé per poder
lliurar l'energia a la xarxa elèctrica.
·
Regulador de càrrega. En instal·lacions autònomes, té la
funció de protegir els acumuladors contra la sobrecàrrega i la descàrrega
excessiva.
Les aplicacions d'aquest tipus
d'instal·lacions solars es poden classificar en dos grans grups:
Les instal·lacions autònomes o
aïllades de la xarxa elèctrica s'utilitzen en aplicacions agrícoles,
senyalització i comunicacions, electrificació d'habitatges rurals, sistemes de
depuració d'aigües, enllumenat públic, etc.
Darrerament ha adquirit molta
rellevància l'arquitectura bioclimàtica, que té com a finalitat aprofitar al
màxim l'energia solar en la construcció d'edificis.
dimecres, 9 de maig del 2012
6. Energia solar tèrmica
L'energia solar tèrmica s'utilitza,
principalment, per a la producció d'aigua calenta sanitària i per a la
calefacció d'habitatges i piscines.
Una instal·lació solar tèrmica
consisteix, bàsicament, en un captador solar, un panell solar, que capta la radiació solar, un
dipòsit acumulador que emmagatzema l'energia tèrmica obtinguda i uns elements
auxiliars, és a dir, canonades, bombes, vàlvules, etc., que s'encarreguen de la distribució de la
calor fins als llocs de consum.
Les instal·lacions solars aporten un
important estalvi d'energia primària i requereixen poc manteniment. Les instal·lacions
solars tenen una mitjana de vida d'entre 20 i 25 anys i els seus costos es
poden calcular amb exactitud. Sense oblidar que, les cases amb instal·lacions
solars es poden llogar o vendre amb facilitat, per la seva estalvi econòmic en
la despesa mensual de l'energia.
Un edifici ben aïllat pot disposar
d'aigua calenta i calefacció solars, amb el suport d'un sistema convencional de
gas o elèctric que només funcionaria en els períodes sense sol. El cost de
l'energia convencional seria només una fracció del que arribaria sense
l'existència de la instal·lació solar .El captador solar tèrmic pla de coberta
vidrada és un dels tipus més populars i utilitzats.
Els elements que el formen són:
coberta transparent, tubs de circulació, superfície absorbent i material
aïllant.
El seu funcionament es basa en
l'efecte d'hivernacle: la radiació solar que travessa la coberta transparent és
captada per la superfície absorbent, i és transmesa en forma de calor al fluid
que hi circula.
El vidre o plàstic de la coberta
impedeixen que la radiació surti a l'exterior, la qual cosa provoca l'augment
de la temperatura a l'interior de la caixa.
El forn solar és una aplicació dels
sistemes solars d'alta temperatura. Un conjunt de miralls plans reflecteixen
els raigs del Sol sobre un mirall parabòlic gegantí que els concentra en el
focus, on es troba el gresol del forn i on s'assoleixen temperatures de 3 800
°C.
En poques paraules definiríem l'energia
solar tèrmica o energia termosolar com
l'aprofitament de l'energia del Sol per a generar
calor mitjançant l'ús de col·lectors o panells solars tèrmics.
Aquesta energia solar s'encarrega d'escalfar
l'aigua o un altre tipus de fluids a temperatures
que poden oscil · lar entre 40 º i 50 º, sense superar els 80
º.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)